[go: up one dir, main page]

Vejatz lo contengut

Laurapuc

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Laurapuc
Laurabuc
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Laurapuc.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 14′ 53″ N, 1° 58′ 53″ E
Superfícia 8,04 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
231 m
200 m
143 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Castèlnau d'Arri Sud abans 2015)
Intercom
200035855
CC de Castèlnau d'Arri Lauragués Audenc
Cònsol Cédric Lemoine
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
415 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

424 ab.
Densitat 50,12 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11400
Còde INSEE 11195

Lauracbuc[1] (Laurabuc en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son : Sanctus Petrus de Lauriaco Bug en 1227, Sanctus Petrus de Lauraco Bugo en 1254, Lauragum Buccum en 1309, Lauracumbucum en 1309, Lauracum Bucum en 1315, Villa de Laurabuc en 1317, Ecclesia de Laurabus en 1318, De Lauracobuto, comprene Lauracobuco, en 1378, Lauracbuc en 1443, Laurabuc en 1781, etc. La prononciacion occitana es Laurapúc [2], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [lawɾa'pyk][3].
Las proposicions dels toponimistas son foneticament malaisidas. Segon Dauzat, Laurapuc es compausat de Laurac e de Bug, varianta de pug (sic, puèg a la tonica), del latin podium : le gentilici es laurapugés [4]. Los Féniés i tròban Laurac associat ambe buch, evolucion de puch (del latin podium)[5], donc la meteissa causa.
Segon Negre, aquela concepcion es erronèa, puèi que lo resultat de podium en Lengadòc, es puèg. Laurapuc es format de Laurac e buc, « punta, cima », en relacion ambe la linha de puèges ont es Laurapuc [6].

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Cédric Lemoine    
març de 2001 2020 Omar Ait Mouh    
març de 2001 2008 Serge Salvat    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 403, totala: 410

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
607 608 631

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 561 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 460 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
292
249
233
235
288
308
370
379
388
389
2009 2010
395
396
406
407
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 415 abitants e la densitat èra de 51,62 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. http://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html Sit Toponimia Occitana
  2. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 201, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f293.item.texteImage
  3. https://books.google.fr/books?id=jbpVLN1tRNoC&pg=PA1151&lpg=PA1151&dq=%22lauracbuc%22&source=bl&ots=fhhMfqUkID&sig=0ABgFqvD800QXaBxlFrU3tdnXdc&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi3jdGSlKHSAhUDVRoKHdq2C7EQ6AEIQjAH#v=onepage&q=%22lauracbuc%22&f=false
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 121
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, par. 21551