Clara Zetkin

Clara Zetkin

Biografia
Naixement	(de) Clara Eißner 5 juliol 1857 Königshain-Wiederau (Alemanya)
Mort	20 juny 1933 (75 anys) Arkhangelskoye (Rússia) (en)
Sepultura	Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Activitat
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	política, suffragette, editora, professora, activista per la pau, periodista, activista pels drets de les dones, escriptora
Partit	Partit Comunista d'Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya
Membre de	Rote Hilfe (en) Societat dels Antics Bolxevics
Company professional	Henriëtte van der Mey (1904–)
Obra
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social
Família
Cònjuge	Friedrich Zundel (1899–1928) Ossip Zetkin
Parella	Ossip Zetkin (1850–1889)
Fills	Maxime Zetkin  () Ossip Zetkin Kostja Zetkin  () Ossip Zetkin
Premis
Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja
Signatura

Clara Zetkin (Königshain-Wiederau, 5 de juliol de 1857 - Arkhangelskoye, 20 de juny de 1933), amb nom de soltera Clara Eissner, fou una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de les dones.^[1]

Destacà en l'organització del Sindicat d'Enquadernadors de Stuttgart i en el Sindicat de Sastres i Modistes. Estudià a Leipzig; el 1892 fundà el diari Gleichheit («Igualtat»),^[2] i des del 1895 fou membre de l'Executiva Nacional del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), on s'arrenglerà amb l'esquerra front la dreta d'Eduard Bernstein i el centrisme de Karl Kautsky. El 1914, fou l'única responsable de l'SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg, i fou empresonada per oposar-se a la Primera Guerra Mundial.

Com a secretària de l'Oficina Internacional de les Dones Socialistes, el març del 1915 organitzà la conferència de Dones Socialistes. Defensà el sufragi femení universal front les propostes d'un sufragi masculí universal combinat amb un sufragi femení censatari.^[3][4] Amiga de Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, i vinculada al moviment de la Lliga Espartaquista, participà en la fundació del Partit Comunista d'Alemanya (KPD). El 1920 fou elegida delegada al Reichstag fins a 1933. Membre del Comitè Executiu de la Internacional Comunista des del 1921, a partir del 1924 residí a Rússia de manera permanent.

Quan els Nazis van prendre el poder en 1933, el Partit Comunista va ser il·legalitzat. Clara Zetkin es va exiliar a la Unió Soviètica, on va morir el 20 de juny de 1933 a Moscou, a l'edat de setanta-cinc anys.^[5]

Al barri barceloní de la Sagrera hi ha un carrer que porta el seu nom.

• Zetkin, Clara. Com combatre el feixisme i vèncer. Primera edició de Tigre de Paper: setembre de 2019. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2019, p. 144. ISBN 978-84-16855-49-0. ^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Zetkin

• Clara Zetkin (català) a Marxists Internet Archive (MIA) (amb llicència GFDL).
• Clara Zetkin (castellà) a Marxists Internet Archive (MIA) (amb llicència CC-BY-SA).