Tir amb arc

Lo tir amb arc es un espòrt de precision e de concentracion ont los competitors ensajan de tirar lors flèchas al centre d'una cibla amb lor arc. Istoricament, lo tir amb arc èra utilizat per la caça e lo combat, e als temps modèrnes, son utilizacion màger es dins l'encastre d'una activitat esportiva. Una persona que practica lo tir amb arc es un arquièr.

Aquel article tòca subretot de las diferentas menas de competicions practicada ara en Occident, pel tir amb arc zen japonés, se legirà l'article kyudo, per la descripcion detalhada de l’arc e dels accessoris de l’arquièr se legirà l’article arc.

Lo tir amb arc est un espòrt olimpic. Per las competicions, òmes e femnas son separats.

Pendent 10 000 ans al mens, lo tir amb arc èra practicat per caçar o far la guèrra. Vèrs 1500, l'arribada de l'arcabusa provòca una desapareisson progressiva de l'utilizacion guerrièra de l'arc. Lo tir amb arc ven alara un léser puèi un espòrt d'esperse. L'una de las primièras competicions se debana en 1583, en Angletèrra, amb mai de 3 000 participants. A partir del sègle XIX se tira amb arc pel léser, pasmens se l’utilizacion per la caça desapareguèt pas completament.

Las competicions de tir amb arc èran als Jòcs olimpics de 1900, 1904, 1908 e 1920 puèis, après una longa interrupcion, lo tir amb arc i tornèt en 1972.

Ara, al nivèl mondial, doas federacions promovon lo tir amb arc: la Federacion internacionala de tir amb arc (FITA) vengut World Archery Federation (WA) en julhet de 2011 e l'International Field Archery Association (IFAA).

En França, lo tir amb arc es representat per la Federacion francesa de tir amb arc e la Federacion francesa de tir liure, mas es tanben integrat dins de federacions multiespòrts coma:

Los caçaire amb arc son groupats dins la Federacion francesa dels caçaires amb arc (FFCA)^[1].

Sola la World Archery Federation es reconeguda pel comitat internacional olimpic.

Los arcs utilizats ara an pas pus res de veire amb los aujóls. La fusta es sovent remplaçada per de fibras de veire o de carboni e d'alumini. An un visor, d'un pausaflècha, d'estabilisators, d'amortidors, de peses, e, per unes, de camas (carrèlas d'axe descentrat) que demultiplican la poténcia de l'arc. Alara, pendent las competicions, las flèchas tiradas cap a la cibla pòdon passar  una velocitat de 300 km/h.

D'entre lo arcs modèrnes, i a mai d'un tipes d'arc:

• los arcs longs o longbow, venent dels arcs angleses, avent pas qu'una sola corbadura de branca.
• leo arcs de carrèlas o arcs compound: un sistèma de carrèla permet de desmultiplicar la fòrça, una carrèla asimetrica permet d'aver una bona acceleracion al moment del lançament, e tanben una fòrça de manten mai flac.
• l'arc « recurve » classic: arc utilizat ara en competicion categoria classica (categoria olimpica); la forma dicha « recurve » (brancas encrocadas) existís tanben pels arcs de caça.

I a doas federacions de tir amb arc al nivèl internacional: la WA (World Archery Federation) e l'IFAA (International Field Archery Association) qu'an de règlas de competicions diferentas e permeton pas los meteis materials. Aquelas règlas evoluan de contunh.

Dins totas las practicas de la WA e afiliadas, lo competitor deu tirar sas flèchas dins un temps donat. Pendent los tirs en equipa (3 tiraires), lo temps es cronometrat alara que los tiraires se succedisson sul pas de tir. Las distanças e las talhas dels escuts^[2] son valablas sonque per de categorias d'edat d'arquièrs. Lo temps donat per tirar una volada de 6 flèchas es de 4 minutas. Las categorias d’arcs autorizadas varian segon la competicion.

En competicion, lo tir en sala se practica a 18 mètres sus escuts (cibla) de ø40 cm (o ø60 cm a 25 m) o sur « trespunts » (tres punt alinhats, equivalents a las zonas centralas de l'escut de ø40 cm o ø60 cm), en dos còp de 10 voladas de 3 flèchas o 60 flèchas (suls trespunts, una flècha per punt).

Tir sus cibla en plen aire, sus terren mai o mens plan.

En arc classic, s'agís de la disciplina olimpica, e se practica a una distança de 70 m sus l'escut de 1,22 m.

Dempuèi 2011, los arcs de carrèla tiran a 50 m sus l'escut dee 80 cm redusit al 5 (es a dire qu'i a pas las zonas de marca de 1 a 4 punts).

Disciplina internacionala, que se practica en terren accidentat a descobert o buscat, sus un percors de 24 ciblas que las distanças son:

• 24 desconegudas;
• 12 conegudas e12 desconegudas
• 12 conegudas.

Las distanças conegudas van de 5 a 60 m, las distanças desconegudas de 10 a 55 m pels classics e arc de carrèla. Pels arcs nuds (sens visor), las distanças van de 5 a 45 m en desconegudas e de 5 a 50 m en conegudas. L'arquièr tira une volada de tres flèchas per cibla, so al tota 72 flèchas. A 3 minutas per tirar sas tres flèchas.

I a 3 categorias dins lo reglament internacional:

• Arc classic;
• Arc de carrèla (compound) ;
• Arc nud (bare-bow). L'arc a pas cap d'accessòri (ni visor, ni estabilisator…).

L'arc long, « Longbow » es pas una categoria coneguda per la WA ni per la FFTA.

Lo tir natura es un percors de 21 ciblas plaçadas a distanças variablas (5 a 40 m) que se realiza en plena natura. Las ciblas son d'imatges animalièrs amb una zona tuada e une zona nafrada. Sus cada cibla deu evaluar la distança e tirar 2 flèchas en 30 o 45 secondes (segon lo tipe d'arc o la categorie d'edat), cada flècha essent tirada d'un pas de tir diferent. Un concors oficial se debana sus 2 percors de 21 ciblas dins la jornada. La disciplina demanda las caracteristicas seguentas desplaçament e tir rapid, precision. Jamai aquela disciplina se deu comparar a la caça ont la distança de tir jamai passa lo 20 mètres^[3]. Sovent la posicion del tiraire es complèxa per aver un bon angle de tir.

Los punts son comptats d'aquel biais:

• 1a flècha: zona tuada 20 punts, zona nafrada 15 punts.
• 2a flècha: zona tuada 15 punts, zona nafrada 10 punts.

Lo tir 3D es recent. L'arquièr tira pas sus un imatge de doas dimensions, mas sus la replica d'un animal. L'idèa essent de s'aprochar d'una situacion de caça.

Pel tir 3D de la World Archery Federation, las règlas seguentas s'aplican ^[3]:

• L'arquièr dispausa d'una minuta per tirar una sola flècha;
• l'utilizacion de gemèlas es autorizada fins a un grossiment x8.5 ;
• l'overdraw es interdit pels arcs de carrèla.

L'esquiarc es una disciplina de percors associant lo tir amb arc e l'esqui de fons. Es l'equivalent del biatlon olimpic associant tir a la carabina e esqui de fons. La World Archery Federation reconéis oficielament auquela disciplina en 1991.

Los atletas devon tirar sus d'escuts de 18 mètres de 40 cm de diamètre alternant la posicion de pès e de genholhs^[4].

L’IFAA practic subretot lo tir natura, mas amb un doble marcatge. Gaireben totas las competicion se fan sens limita de temps, mas de percors cronometrats pòdon èsser integrats en competicion. I a de categorias de tir per totes los tipes d’arcs: compound amb o sens visor, amb o sens laçaire, recurve (arc classic) amb o sens visor e longbow (arc long)- totjorn sens visor e sens estabilisator. Autras particularitats: i a pas de preseleccion pels campionats internacionals, tot arquièr es acceptat dins la limita de las plaças disponiblas. Un concors d’una jornada conten abitualament 2 percors de 14 ciblas amb un maxim de 560 punts per la jornada.

Un « Flint indoor round» se tira sus des ciblas field: 56 flèchas a distanças entre 10 e 30 yards. En « standard indoor », l'arquièr tira 60 flèchas sus de ciblas rondondas blancas e blavas de 40 cm de diamètre a una distança fixa de 20 yards.

Percors de 14 ciblas redondas « field » o « hunter » a distanças conegudas entre 80 yards (73,1 m) e 15 yards (13,7 m). Cal tirar 4 flèchas de 4 pals diferents. I a pas de limita de temps.

Un percors de 14 ciblas de cartas animalièras. I a de competicions amb de distanças conegudas e d’autras a distanças desconegudas. Las distanças varian de 15 a 60 yards (13,70 m a 56,40 m).

A la diferéncia de las règlas de la World Achery Federation, lo tir 3D de l'International Field Archery Association aplica pas de limita de temps. I a fòrça reglementacions pel mond, unas amb de tirs sus de 3D dispuasats per tropèls o encara sus de ciblas moventas.

Las distanças e le nombre de ciblas son los meteis que sus las cartas animalièras. La distança de tir es totjorn desconeguda. I a tres zonas suls animals, tuat, vital e nafrat. Las doas flèchas comptan. I a tanben un percors, ont l'arquièr pòt pas tirar qu'una flècha per animal.

• 
  Arc de type Longbow
• 
  Montage présentant les contraintes sur la flèche
• 
  Tir sur cible en extérieur

1. ↑ (fr) Site de la FFCA.
2. ↑ L'escut es la cibla d'11 zonas, de 1 a 10, e lo 10+.
3. ↑ ^3,0 et ^3,1 (en) PDF Règlement pour les tirs 3D et en nature de la WA. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «tir 3d wa» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
4. ↑ (fr) PDF Réglementation du Ski-arc.