Qüars

Lo qüars (prononciat /ˈkwars/) es un minerau dau grop dei silicats. Representant 12% de la litosfèra, es un minerau fòrça frequent dei ròcas magmaticas e sedimentàrias. Es un compausat quimic de silici e oxigèn (dioxid de silici) de formula SiO₂. Segon la classificacion de Nickel-Strunz aperten a la classa dels oxids, mentre que a la classificacion de Dana, es considerat coma un tectosilicat. Lo qüars es un mineral que pòt presentar diferentas colors dependent de las impuretats e d'unas defauts dins l'estructura cristallina (centres de color). Sa duretat es de 7 sus l'escala de Mohs e presenta una densitat de 2,65 g/cm³. Lo qüars presenta sovent de maclas e l'exfoliacion es rarament vesedoira. Lo qüars es conegut per sas propietats piezometricas e abrasivas, propietats que faguèron del qüars un mineral largament utilizat durant l'istòria mas subretot los darrièrs ans. Lo qüars es un dels minerals amb mai de varietats; aquestas varietats se pòdon devesir en varietats macrocristallinas (cristals visibles a uèlh nus) e varietats microcristallinas (cristals non visibles a uèlh nus). De las varietats macrocristallinas, los especimèns mai coneguts son lo cristal de ròca, lo qüars fumat, lo qüars rosa, l'ametista, la citrina, lo qüars blau, lo jacint de Compostèla e l'uèlh de tigre. Per las varietats microcristallinas: la calcedònia, l'agata (una subvarietat de calcedònia), l'onix, lo jaspi e l'aventurina.