panaire
De panar, amb lo sufixe -aire.
/paˈnajɾe/
França (Bearn) : escotar « panaire »
pa | nai | re (3)
Nom comun
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | panaire | panaires |
| [paˈnajɾe] | [paˈnajɾes] | |
| Femenin | panaira | panairas |
| [paˈnajɾo] | [paˈnajɾos] | |
panaire masculin
- Persona que pana, que rauba.
|