XXXV Congrés Eucarístic Internacional

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

Parròquia de Sant Pius X, al barri del Congrés, obra de Josep Soteras i Mauri
Tipus	Congrés Eucarístic Internacional
Data	1952
Localització	Barcelona
Estat	Espanya

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII. Va succeir el congrés celebrat el 1938 a Budapest (Hongria), després de l'aturada provocada per la Segona Guerra Mundial, i va ser el segon celebrat a Espanya després del XXII Congrés Eucarístic Internacional de Madrid de 1911.

El Congrés es va celebrar entre el 27 de maig i l'1 de juny de 1952 sota el lema L'Eucaristia i la Pau. Va ser promogut pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, i va ser un dels esdeveniments més rellevants de la història de la diòcesi de Barcelona. La màxima autoritat religiosa que hi va assistir va ser el cardenal Federico Tedeschini, delegat a latere del papa Pius XII, antic nunci a Espanya durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República i simpatitzant del govern franquista. Per a molts, aquest Congrés va ser l'esdeveniment més important viscut per l'Església catòlica a Catalunya en la seva història moderna. Vuitanta països van ser-hi representats, i hi van acudir 49 cardenals, 225 arquebisbes, bisbes i abats i 20 000 sacerdots, religiosos i seminaristes. Van cobrir el Congrés 356 corresponsals de premsa nacionals i 124 estrangers. S'hi van inscriure 300 000 congressistes.

Entre altres actes, va haver-hi una ordenació de 820 preveres a l'estadi de Montjuïc, la més multitudinària de la història de l'Església Catòlica.^[1] La majoria eren espanyols, i tres d'aquells sacerdots van arribar a bisbes: Pere Casaldàliga, bisbe d'Araguaia (Brasil); Josep Maria Guix, bisbe de Vic, i Elías Yanes, arquebisbe de Saragossa.

Al programa del Congrés es van impartir diversos seminaris i conferències en la Universitat de Barcelona, dedicats a temes com la litúrgia, la teologia dogmàtica, les sagrades escriptures, la moral, el dret, la sociologia pastoral, la pedagogia, la història, l'arqueologia i la teologia oriental. Hi van participar experts internacionals com Pius Parsch, Llorenç Riber, Réginald Garrigou-Lagrange, Agustín Bea i Paul Claudel. També es van celebrar nou exposicions, com la d'art eucarístic antic al Museu d'Història de Barcelona, així com una Fira Nacional del Llibre Espanyol, i es van representar autos sacramentals del Segle d'Or espanyol.^[1]

La clausura va tenir lloc en la confluència de les avingudes Diagonal i Pedralbes, a la plaça que seria batejada amb el nom de Pius XII. Per a l'ocasió es va instal·lar un altar provisional enmig de la plaça, obra de Josep Soteras. Va ser celebrada pel cardenal Federico Tedeschini, amb l'assistència del dictador Francisco Franco, i van participar 1 500 000 persones. El papa Pius XII va enviar un missatge radiofònic per a l'ocasió.^[1]

El mateix any 1952, el papa Pius XII nomenà arquebisbe el doctor Modrego, si bé a títol personal. També s'acaba el racionament del pa.^{[cal citació]}

• 27 de maig: rebuda del cardenal Tedeschini i inauguració del Congrés a la Catedral de Barcelona.
• 28 de maig: L'Eucaristia i la Pau familiar, reunió de 200 000 congressistes a la plaça de Pius XII.
• 29 de maig: L'Eucaristia i la pau individual i social, reunió d'obrers i camperols a la Basílica de Santa Maria del Mar.
• 30 de maig: L'Eucaristia i la pau internacional, administració de l'Eucaristia a malalts en hospitals; reunió del Ministre de Relacions Exteriors d'Espanya i el Llegat Papal.
• 31 de maig: L'Eucaristia i la pau eclesiàstica, sessió acadèmica al Palau Nacional; jornada poètica sobre l'Eucaristia al Palau de la Música Catalana.

1 de juny: cerimònia de clausura a la plaça de Pius XII.^[2]

El bisbe Gregorio Modrego va promoure la construcció d'una sèrie d'habitatges socials que pal·liés la massiva arribada d'ones migratòries que s'estava produint aquests anys.^[3] Així, els arquitectes Josep Soteras, Carles Marquès i Antoni Pineda.^[4] van projectar un nou barri en 16'5 hectàrees de terreny de la masia de Can Ros, amb alternança d'illes obertes i tancades i 2.700 habitatges, 300 locals comercials, una església (parròquia de Sant Pius X) i diversos serveis i equipaments escolars, esportius i culturals (vegeu Habitatges del Congrés Eucarístic).^[5] El polígon del Congrés fou una de les majors promocions urbanístiques de la Barcelona de temps de la dictadura.^[3]

A la resta de la ciutat també es van realitzar diverses reformes, com l'obertura de les avingudes Príncep d'Astúries i Infanta Carlota —actualment Riera de Cassoles i Josep Tarradellas, respectivament—.^[1] Es va col·locar una font monumental a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Gràcia, obra també de Josep Soteras.^[6] Es va enjardinar la plaça de Calvo Sotelo —actualment de Francesc Macià—, amb un projecte de Nicolau Maria Rubió i Tudurí.^[7] També es va instal·lar a la Diagonal el Monument als caiguts —actualment desmantellat—, obra dels arquitectes Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca i de l'escultor Josep Clarà.^[8]

• DDAA. Enciclopèdia de Barcelona II. Ciutat Vella / Govern Militar. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 84-412-1396-8. 
• Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
• Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guia d'arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
• Lacuesta, Raquel; González, Antoni. Barcelona, guia d'arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2. 
• Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 

• Història de Barcelona