Subrahmanyan Chandrasekhar
Biografia
[modifica]Va néixer el 19 d'octubre de 1910 a la ciutat de Lahore, que en aquells moments formava part de l'Imperi britànic i que avui dia forma part del Pakistan. Tot i així, la seva família era brahmí de Madràs (actual Chennai) i en aquesta ciutat va passar la seva infància i joventut.[1] Fou nebot del Premi Nobel de Física Chandrasekhara Raman.
Va estudiar física i matemàtiques a Chennai, actual Índia, i es va doctorar l'any 1933 a la Universitat de Cambridge. Entre 1937 i 1995, va treballar a la Universitat de Chicago als Estats Units, i obtingué la nacionalitat nord-americana l'any 1953.
Chandrasekhar morí el 31 d'agost de 1995 a Chicago, ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois.[2]
Recerca científica
[modifica]El 1930, Chandrasekhar va ingressar al Trinity College de la Universitat de Cambridge. En aquells moments, va llegir un dels llibres d'Arthur Eddington, The Internal Constitution of Stars, que el va influir profundament. En aquest llibre, Eddington sostenia que les estrelles acabaven les seves vides transformades en objectes petits de la grandària de la Terra i coneguts com a nanes blanques després d'esgotar les seves fonts d'energia.
Chandrasekhar va incloure en els seus càlculs efectes de tipus quàntics i relativistes i conclogué que tan sols les estrelles de massa baixa podien acabar les seves vides tal com Eddington havia plantejat. Els seus càlculs més elaborats mostraven que, per a estrelles de massa superior a 1,4 vegades la massa del Sol, les estrelles, en absència d'una font interna de calor, es col·lapsarien per sota la grandària terrestre. Aquest límit es coneix com a límit de Chandrasekhar. Els seus descobriments apuntaven a la formació d'estrelles de neutrons i forats negres.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, Chandrasekhar va col·laborar amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan. Al començament de la dècada del 1950, Chandrashekhar va estudiar detalladament el transport radiatiu a l'interior de les estrelles, però el seu treball en aquest camp es referencia en nombroses ocasions per a l'estudi del transport radiatiu d'energia en qualsevol mitjà.[4][5]
Posteriorment, va treballar en els efectes del magnetisme sobre les galàxies, la seva forma i evolució, i publicà el llibre Hydrodynamics and Hydromagnetic Stability (1961). Durant la següent dècada, va intentar descobrir com la rotació afecta la forma dels planetes, estrelles, galàxies i cúmuls de galàxies. A la dècada del 1970, Chandrasekhar va tornar a examinar el col·lapse de les estrelles al final de la seva vida. Aquest treball va concloure amb la publicació de la seva obra més coneguda, The Mathematical Theory of Black Holes, publicada l'any 1983.[6]
El 1993, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles, premi que compartí amb William Alfred Fowler.[7]
Reconeixements
[modifica]En honor seu, s'anomenà l'asteroide 1958 Chandra, descobert el 24 de setembre de 1970 per Carlos Ulrrico Cesco.[8]
L'any 1999, la NASA va anomenar en honor seu l'observatori de raigs X Chandra, el tercer dels seus quatre grans observatoris espacials.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Tayler, Roger John «Subrahmanyan Chandrasekhar, 19 octubre 1910 - 21 agost 1995». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 42, 01-11-1996, pàg. 80–94. DOI: 10.1098/rsbm.1996.0006.
- ↑ Sullivan, Walter «Subrahmanyan Chandrasekhar, 84, Is Dead; Noble Laureate Uncovered 'White Dwarfs'» (en anglès). The New York Times, 22-08-1995. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Singh, Virendra «S Chandrasekhar: His life and science» (en anglès). Resonance, vol. 16, 2011. ISSN: 0971-8044.
- ↑ S. Chandrasekhar. Dover. An Introduction to the Study of Stellar Structure (en anglès), 1939. ISBN 0-486-60413-6.
- ↑ S. Chandrasekhar. Dover. Principles of Stellar Dynamics (en anglès), 2005 (1ª ed. 1942). ISBN 0-486-44273-X.
- ↑ «Subrahmanyan Chandrasekhar - Biography» (en anglès). MacTutor, 2005. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ «S Chandrashekhar, India’s great astrophysicist: Why Google Doodle is celebrating the Nobel prize winner» (en anglès). Financial Express, 19-10-2017. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ (1958) Chandra (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 2007, p. 157–157. DOI 10.1007/978-3-540-29925-7_1959. ISBN 978-3-540-29925-7.
- ↑ «Chandra X-ray Observatory Quick Facts» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2022-02-12. [Consulta: 30 novembre 2022].
Bibliografia complementària
[modifica]- Anand, Arun. Dr. Subrahmanyan Chandrasekhar (en anglès). Prabhat Prakashan, 2020. ISBN 9788184304640.
- Garstang, R.H, «Subrahmanyan Chandrasekhar (1910—1995)» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, Vol. 109, Num. 732, 1997, pàg. 73-77. ISSN: 1538-3873.
- Wali, Kameshwar C. A Scientific Autobiography: S. Chandrasekhar (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4299-58-9.
- Wali, Kameshwar C. S. Chandrasekhar. Selected Correspondence and Conversations (en anglès). World Scientific, 2020. ISBN 978-981-120-82-4.
Enllaços externs
[modifica]
- «Subrahmanyan Chandrasekhar» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Subrahmanyan Chandrasekhar» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Subrahmanyan Chandrasekhar». Encyclopaedia Britannica, 2021. [Consulta: 30 març 2022]. (anglès)
- Físics indis
- Astrònoms estatunidencs
- Físics estatunidencs
- Premis Nobel de Física
- Premiats amb les medalles Copley
- Alumnes del Trinity College (Cambridge)
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat de Madràs
- Persones de Lahore
- Membres de la Royal Society
- Morts a Chicago
- Doctors honoris causa per la Universitat Harvard
- Astrònoms asiàtics