Àzeris iranians
|
Aquest article tracta sobre els azerbaidjanesos en Iran . Si cerqueu els habitants de l'Azerbaidjan , vegeu «àzeris». |
| Tipus | ètnia per residència i ètnia  |
|---|---|
| Llengua | àzeri i persa |
| Religió | xiïsme i sunnisme |
| Part de | àzeris |
| Geografia | |
| Estat | Iran |
Els àzeris o azerbaidjanesos iranians (àzeri: ایران آذربایجانلیلاری, İran azərbaycanlıları), que són principalment musulmans xiïtes, són el grup ètnic més gran de l'Iran, després dels perses, i es creu que són el 20-24% de la població.[1][2]
Es troben principalment a les províncies del nord-oest: Azerbaidjan Oriental, Azerbaidjan Occidental, Ardabil, Zanjan i en algunes províncies del Kurdistan, Hamadan i Markazi.[3] Molts altres viuen a Teheran, Karaj i altres regions.[3]
En general, els àzeris a l'Iran eren considerats com "una minoria lingüística ben integrada" pels acadèmics abans de la Revolució Islàmica de l'Irán.[4][5] De fet, fins al període Pahlavi del segle xx, "la identitat de l'Iran no era exclusivament persa, sinó supra-ètnica", ja que gran part del lideratge polític, començant a partir del segle xi, havia estat túrquic.[6]
Els grups iranià i turc estaven integrats fins que el nacionalisme i el comunalisme del segle xx van començar a alterar la percepció popular.[6] Tot i la fricció, els azerbaidjanesos a l'Iran van estar ben representats a tots els nivells de jerarquies intel·lectuals, militars i polítiques, i també en la jerarquia religiosa.[6] A l'Iran el terme "àzeri" és usat formalment, però, informalment, els àzeris i una altra població iraniana de parla turca són col·loquialment anomenats "tork" (turcs).
Història
[modifica]Els orígens iranians dels àzeris deriven probablement d'antigues tribus iranianes, com els medes a l'Azerbaidjan iranià i els invasors escites que van arribar durant el segle viii a. C. Es creu que els medes es van barrejar amb una població indígena, els mannai caucasians, un grup caucasians del nord-est relacionat amb els urartians.[7] Els experts veuen diferències culturals entre els moderns perses i àzeris com una evidència d'una antiga influència iraniana.[8]
Encara es parlava persa a la regió durant l'època de la invasió àrab. Diverses fonts, com l'Encyclopaedia Iranica expliquen com, "els turc-parlants de l'Azerbaidjan descendeixen principalment dels primers iranià-parlants, diversos grups dels quals encara persisteixen a la regió."[9] L'presència moderna de talyshi i tats iranians a l'Azerbaidjan reforça l'evidència d'un anterior caràcter iranià de la regió.[10][11]
Amb les polítiques Pahlavi de supressió de l'idioma àzeri en el govern local, escoles i la premsa va venir l'animositat.[12] Amb l'arribada de la Revolució islàmica del 1979, l'èmfasi es va posar en la religió com a principal factor unificador.
Des de llavors, hi ha hagut problemes esporàdics, però els àzeris són actualment una comunitat més dins de l'Iran,[13] les condicions de vida són semblants a la dels perses. S'han produït protestes antigovernamentals en anys recents, en particular en els anys 2003, 2006 i 2007. En ciutats del nord de l'Iran, a mitjans de febrer de 2007, desenes de milers d'àzeris ètnics es van manifestar en el Dia Internacional de la Llengua Materna, encara que s'ha dit que per sota hi havia una protesta contra el que percebien com la "sistemàtica supressió, recolzada per l'estat, de la seva cultura i el seu idioma".[14] Aquesta recerca de més drets culturals no comporta un sentiment nacionalista separatista ni irredemptisme.[13]
Estatus ètnic a l'Iran
[modifica]Segons Amnistia Internacional, els turcs àzeris iranians, que són principalment musulmans xiïtes, són la minoria majoritària de l'Iran, però per la seva religió no estan subjectes a discriminació d'altres minories de religió diferent, i estan ben integrats en l'economia, encara que creix la demanda de drets culturals.[15]
A més, l'actual Líder suprem de l'Iran, aiatol·là Ali Khamenei, és un àzeri, el mateix que gran part dels líders polítics, de l'exèrcit i econòmics.[16] Altres figures destacades àzeris són:
- Allameh Tabatabaei, aiatol·là
- Mir-Hossein Mousavi, arquitecte, pintor, antic primer ministre i líder d'oposició
- Irach Mirza, poeta i polític
- Farah Diba, última reina i única emperadriu de l'Iran
- Ali Daei, futbolista, entrenador de la selecció iraniana
- Hossein Reza Zadeh, campió mundial d'aixecament de pes
- Yahya Golmohammadi, futbolista
- Lotfi Asker Zadeh, matemàtic i informàtic àzeri-estatunidenc, famós per introduir en 1965 la teoria de conjunts difusos o lògica difusa (fuzzy logic)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «The World Factbook - Iran». Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 21 abril 2008].
- ↑ Library of Congress, Federal Research Division. «Country Profile: Iran» p. 5, març 2006. [Consulta: 21 abril 2008].
- ↑ 3,0 3,1 "Chapter 2 - The Society and Its Environment: People and Languages: Turkic-speaking Groups: Azarbaijanis" in A Country Study: Iran Library of Congress Country Studies, Table of Contents, last accessed 19 November 2008
- ↑ Higgins, Patricia J. (1984) "Minority-State Relations in Contemporary Iran" Iranian Studies 17(1): pp. 37-71, p. 59
- ↑ Binder, Leonard (1962) Iran: Political Development in a Changing Society University of California Press, Berkeley, Calif., pp. 160-161, OCLC 408909
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ibid.
- ↑ "Ancient Persia" Arxivat 2005-03-13 a Wayback Machine., Encyclopedia Americana (retrieved 8 June 2006).
- ↑ "Azerbaijan", Columbia Encyclopedia (retrieved 8 June 2006).
- ↑ R. N. Frye: Encyclopaedia Iranica Arxivat 2023-12-24 a Wayback Machine., May 2, 2006
- ↑ "Report for Talysh", Ethnologue (retrieved 8 June 2006).
- ↑ "Report for Tats", Ethnologue (retrieved 8 June 2006).
- ↑ Iran between Two Revolutions by Ervand Abrahamian, p. 131. Princeton University Press (1982), ISBN 0-691-10134-5 (retrieved 10 June 2006).
- ↑ 13,0 13,1 «[[EurasiaNet]] Culture - Iran's Azeri Question: What Does Iran's Largest Ethnic Minority Want? 2009». Arxivat de l'original el 2017-10-06. [Consulta: 1r abril 2014].
- ↑ Karl Rahder. The Southern Azerbaijan problem, ISN Security Watch, 19/04/07
- ↑ «Amnesty International. Iran. New government fails to address dire human rights situation». Arxivat de l'original el 2006-03-21. [Consulta: 21 març 2006].
- ↑ Professor Svante Cornell - PDF
