-er

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈer/
• Etimologia: Del llatí vulgar *-airu, metàtesi de -arius, doblet de -ari.

-er m. ‎(nominal)

1. Forma noms amb el significat «ofici relacionat amb».

   fusta + -er → fuster

• (ofici): -aire, -ista

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

1. Aplicat a un substantiu, forma adjectius amb el significat «procedència o origen».

   Brasil + -er → brasiler

2. Aplicat a un verb, forma adjectius amb el significat «propensió o aptitud».

   cridar + -er → cridaner

• (procedència): -às, -ès, -ívol, -enc, -esc, -í, -ista
• (propensió): -dís, -dor

• Obres de referència: DNV, GDLC

• Etimologia: [1] Del protogermànic *-ārijaz ‎(«agent»). Sovint considerat un manlleu del llatí -arius. [2] Del protogermànic *warjaz ‎(«defensor, resident»).

-er

1. El qui fa

   read ‎(«llegir») → reader ‎(«lector»)

2. ofici, -ista

   trumpet ‎(«trompeta») → trumpeter ‎(«trompetista»)

3. Col·lectiu d’un numeral

   forty-nine ‎(«quaranta-nou») → fortyniner ‎(«membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49»)

4. afeccionat a, amant de

   toon ‎(«dibuixos animats») → tooner ‎(«afeccionat als dibuixos animats»)

5. més (comparatiu)

   often ‎(«sovint») → oftener ‎(«més sovint»)

6. diminutiu

   splint ‎(«tauló, tros de fusta») → splinter ‎(«estella»)

-er

1. resident, habitant

   New York ‎(«Nova York») → New Yorker ‎(«novaiorquès»)

• Pronúncia:
• Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

-er c. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.

   bage → bager