sortir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /surˈti/ⓘ
	balear /soɾˈti/, /surˈti/
Occidental:	nord-occidental /sorˈti/
	valencià /soɾˈtiɾ/, /soɾˈti/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: sortí
• Etimologia: Del llatí sortīrī ‎(«tocar en sort»), barrejat amb surgere ‎(«sorgir, eixir»).

sortir intr., pron. ‎(pronominal sortir-se, sortir-se'n)

1. Passar a fora.
2. Sorgir, aparèixer
3. (esports de pilota) Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

Paradigmes de flexió: surto, surt, sortim

• assortir
• sortida
• sortidor

• eixir

• entrar

• sortir amb algú = mantenir una relació sentimental
• sortir-se'n
• sortir amb alguna cosa (col·loquial) = dir de sobte, tenir una ocurrència

• Síl·labes: sor·tir (2)
• Anagrames: rostir, torris

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• sortir. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia: /sɔʁˈtiʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí sortīrī i possiblement sigui un doblet de sourdre, però barrejat amb surgere.

sortir

1. sortir