[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Depressió major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Depressió clínica)
Plantilla:Infotaula malaltiaDepressió major
modifica
Tipustrastorn depressiu, depressió, malaltia i salut mental Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdepressive syndrome (en) Tradueix, disfòria, fatiga muscular, disfunció executiva, depressió, trastorn de comportament alimentari i trastorn del son Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantidepressiu, psicoteràpia, Estimulació magnètica transcranial, fototeràpia i exercici físic Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, neurolèptic, estabilitzador de l'estat d'ànim, inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina, Bupropion (en) Tradueix, 5-HTP (en) Tradueix, agomelatina, amoxapina, levomilnacipran (en) Tradueix, vilazodone hydrochloride (en) Tradueix, maprotiline (en) Tradueix, duloxetina, levosulpiride (en) Tradueix, Ketamina, antidepressiu i Wake therapy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrega76.500.242 Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaCACNA1C (en) Tradueix, CCBE1 (en) Tradueix, MYO10 (en) Tradueix, ITGA11 (en) Tradueix, ENOX1 (en) Tradueix, KCNH5 (en) Tradueix, ESRRG, TRPS1 (en) Tradueix, PCLO (en) Tradueix, SHC4 (en) Tradueix, FAT4 (en) Tradueix, SYNE1, ANK3, SP4 (en) Tradueix, GRM7 (en) Tradueix i DRD2 Modifica el valor a Wikidata
Causat pergenètica i factor ecològic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A70 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F32, F33
CIM-9296
Recursos externs
OMIM608520 i 608691 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3589 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003213 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine286759 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdepression-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003865 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0024517, C0154409 i C0011574 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1470 Modifica el valor a Wikidata

La depressió major o trastorn depressiu major és un trastorn depressiu greu, persistent, amb baixa autoestima, desesperança i pèrdua d'interès o pèrdua de plaer en activitats normalment agradables.[1] Els afectats també poden presentar deliris,[2] al·lucinacions, idees suïcides[3] o la síndrome de Cotard.[4] Introduït per un grup de clínics nord-americans a mitjans dels anys setanta, el terme va ser adoptat per l'Associació Americana de Psiquiatria per a aquest grup de símptomes sota l'epígraf dels trastorns de l'estat d'ànim[5] a la versió de 1980 de la classificació DSM-III,[6] i s'ha utilitzat àmpliament des de llavors.

El diagnòstic del trastorn depressiu major es basa en les experiències descrites per la persona o els familiars i en un examen de l'estat mental de l'individu.[7] No hi ha proves de laboratori rutinàries que ajudin a identificar el trastorn, però es poden fer diverses analítiques per descartar trastorns físics que puguin causar símptomes similars.[7] La determinació dels nivells de determinats metabòlits en plasma, com ara la fosfoetanolamina,[8] és útil per avaluar la gravetat de la depressió.[9]

L'edat més freqüent d'aparició de la malaltia és entorn als 20 anys, amb les dones afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.[10] El curs del trastorn varia molt, des d'un episodi de mesos fins a un trastorn de tota la vida amb episodis depressius majors recurrents.[11]

Les persones amb trastorn depressiu major se solen tractar amb psicoteràpia i antidepressius.[12] Sembla que la medicació és efectiva, però l'efecte només pot ser més significatiu en els més deprimits.[13][14] L'hospitalització del malalt (que pot ser involuntària) pot ser necessària en casos de negativa a seguir el tractament ambulatori amb important empitjorament de la simptomatologia depressiva o quan hi ha un risc significatiu de dany a si mateix o als altres. Es pot considerar la teràpia electroconvulsiva (ECT) en determinats pacients si altres mesures no són efectives.[15]

Es creu que el trastorn depressiu major és causat per una combinació de factors genètics, ambientals i psicològics,[12][16] amb un percentatge del 40% de risc genètic. Els factors de risc inclouen antecedents familiars de la malaltia, canvis importants en la vida, certs medicaments, problemes de salut crònics i trastorns per consum de substàncies.[17] Pot afectar negativament la vida personal, la vida laboral o l'educació d'una persona, així com el son, els hàbits alimentaris i la salut general.[18] El trastorn depressiu major va afectar aproximadament 163 milions de persones (el 2% de la població mundial) el 2017.[19] El percentatge de persones afectades en un moment de la seva vida varia del 7% al Japó al 21% a França.[10] Les taxes són més altes al món desenvolupat (15%) en comparació amb el món en desenvolupament (11%).[10] El trastorn ocupa el segon lloc pel que fa a anys viscuts amb discapacitat, després del dolor lumbar.[20] A Europa és la malaltia mental que té l'índex de suïcidi més alt.[21]

S'ha demostrat que la depressió clínica té efectes sobre el cervell a nivell químic de manera que és mesurable mitjançant tècniques d'imatge.[22][23] L'ús de tècniques de ressonància magnètica ha identificat una associació entre un volum hipocampal disminuït i la depressió infantil.[24]

Etiologia

[modifica]
Vincent van Gogh, que va patir depressió, va pintar aquest quadre el 1890, on apareix un home que simbolitza la desesperació i tristesa soferta durant la depressió.

Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació,[25] estan implicats en la depressió:

  • Factors genètics: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.[26][27] Una revisió sistemàtica i metaanàlisi efectuada per experts nord-americans va estimar l'heretabilitat del trastorn en un 37%.[28] Alguns dels gens que han estat relacionats amb el desenvolupament de la depressió major són ZBTB20,[29] HTR1A, PCDH9,[30] SLC6A4[31] i MAOA.[32]
  • Factors neurofisiològics: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels neurotransmissors disminueixen el to afectiu. Se sap que, de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: serotonina, noradrenalina i dopamina.[33][34] Alguns investigadors creuen que la concurrència de determinats polimorfismes funcionals en el gen transportador de la serotonina 5-HHT i d'episodis estressants durant les primeres etapes de la vida podria estar associada amb el desenvolupament d'un fenotip depressiu i la cronificació del trastorn.[35][36]
  • Factors socials i culturals: l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la incidència de la depressió.[37][38]
  • Diversos estudis científics[39][40][41][42][43] han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.
  • Abús de substàncies: la dependència alcohòlica i el consum de drogues psicoactives augmenten el risc de desenvolupar una depressió greu.[44]
  • Dolor crònic: Molts dels pacients amb dolor constant i refractari al tractament, sobretot els d'edat avançada, pateixen una depressió greu.[45] Les dues condicions acostumen a coexistir i a exacerbar-se mútuament.[46]

Les circumstàncies que poden desencadenar la depressió en un individu amb trets disfòrics predisposants són molt diverses. Per exemple, traumes psicològics (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o altres similars) o una malaltia física crònica.[47] Amb frequència, la depressió és una patologia concomitant en l'anorèxia nerviosa dels adolescents.[48]

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic és fet pels metges, tant els especialistes en psiquiatria com pels metges de família i no sempre s'efectua amb facilitat.[49] Aquest diagnòstic es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi ha diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi, com el Major Depression Inventory[50] el Goldberg Anxiety and Depression Inventory[51] o el Beck Depression Inventory-II,[52] per exemple. No existeix cap anàlisi d'ús habitual o prova d'imatge senzilla que ajudi obtenir una diagnosi de certesa, encara que, de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques de base (incloent les neurològiques, nutricionals i metabòliques): malaltia de Parkinson,[53] escorbut,[54] síndrome de Wernicke-Korsakov,[55] diabetis mellitus,[56] hipotiroïdisme[57] o tumors cerebrals.[58]

Subtipus

[modifica]

El DSM-IV-TR reconeix cinc subtipus de trastorn depressiu major, dites especificacions, a més d'assenyalar la durada, la gravetat i la presència de símptomes psicòtics:

  • La depressió melancòlica es caracteritza per una pèrdua de plaer en la majoria o en la totalitat de les activitats i la manca de reactivitat als estímuls plaents, és a dir, que haurien de provocar plaer.[59] Un estat d'ànim més depressiu que el que seria natural en una situació de gran dolor o davant de la pèrdua d'un ésser estimat. Hi poden haver sentiments de culpa excessiva o injustificada.[60] Acostuma a donar-se un empitjorament dels símptomes en hores matinals. També es pot donar retard psicomotor associat a alteracions en zones de la substància blanca[61] o una pèrdua excessiva de pes degut a la disminució de la gana produïda per la gran tristesa ocasionada per la depressió.
  • La depressió atípica es caracteritza per la reactivitat emocional i la positivitat, importants augments de pes o augment de la gana, son excessiva (hipersòmnia), una sensació de pesadesa a les extremitats coneguda com a paràlisi de plom,[62] i un deteriorament significatiu de les relacions socials a conseqüència de la hipersensibilitat a la percepció de rebuig personal ocasionat per altres persones.[63]
  • La depressió catatònica és una forma rara i molt greu de la depressió major,[64] en la qual hi ha pertorbacions en el comportament motor, entre altres símptomes.[65] Aquí la persona pot arribar a patir mudesa i quasi estupor. Hi pot haver una pèrdua de mobilitat, total o parcial, de certes zones del cos i la pèrdua de certes facultats psicomotrius. En certes ocasions el seu diagnòstic correcte és difícil, ja que la simptomatologia catatònica també és causada per altres trastorns mentals -com ara l'esquizofrènia- o patologies orgàniques.[66] Infreqüentment, pot ser la primera manifestació d'una malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[67] o d'una neoplàsia maligna cerebral.[68] Encara que el tractament farmacològic de primera línia per aquesta singular condició psicopatològica son les benzodiazepines, hi ha casos en els quals l'administració de mirtazapina[69] aconsegueix molt bons resultats.[70]
  • La depressió postpart es caracteritza per ser un trastorn depressiu associat amb el part de manera directa.[71] Fa referència a la intensa i sostinguda depressió que pateixen les mares després del part, que pot arribar a ser inclús incapacitant.[72] La depressió postpart, que té una taxa d'incidència d'un 10-15% entre les noves mares, en general es pateix en un termini d'entre un i sis mesos a partir del part i està relacionada amb diversos canvis hormonals.[73][74] No s'ha de confondre amb el “baby blues”.[75]
  • El trastorn afectiu estacional (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius sempre es donen a la tardor o a l'hivern, i arriben a la seva resolució a la primavera.[76] El diagnòstic es fa si almenys dos episodis o més s'han produït en els mesos més freds,[77] i no hi ha agut cap episodi a la primavera o estiu, durant un període de dos anys o més. S'assenyala directament com a desencadenant del brot depressiu la falta o disminució d'hores de llum en aquestes estacions.[78]

Tractament

[modifica]

Els tres tractaments més habituals per a la depressió són la psicoteràpia, els antidepressius i, com a últim recurs i en casos greus, la teràpia electroconvulsiva. La psicoteràpia és el tractament preferent (més que la medicació) per a menors de 18 anys. Les directrius del 2004 del National Institute for Health and Care Excellence (NICE) del Regne Unit indiquen que els antidepressius no s'han d'utilitzar per al tractament inicial de la depressió lleu, ja que la relació risc-benefici és pobre. Les directrius recomanen que es consideri el tractament amb els antidepressius en combinació amb intervencions psicosocials per a:

  • Persones amb antecedents de depressió moderada o greu
  • Aquelles amb depressió lleu de llarga durada
  • Com a tractament de segona línia per a la depressió lleu que persisteix després d'altres intervencions
  • Com a tractament de primera línia per a depressions moderades o greus.

Les directrius assenyalen a més que el tractament antidepressiu s'hauria de continuar durant almenys sis mesos per reduir el risc de recaiguda i que els ISRS es toleren millor que els antidepressius tricíclics[79] com l'amitriptilina.[80] La mirtazapina és un fàrmac antidepressiu emprat en la depressió major de l'adult, que actua estimulant els neurotransmissors serotonina i norepinefrina/noradrenalina al bloquejar els receptors serotoninèrgics, α-adrenèrgics i histaminèrgics H1.[81] Tot i que els seus efectes sedants poden augmentar el risc de caiguda quan s'administra a alguns ancians, té una notable eficàcia davant determinats quadres depressius senils que cursen amb insomni i anorèxia.[82]

Les directrius de tractament de l'American Psychiatric Association recomanen que el tractament inicial s'ha d'adaptar individualment en funció de factors com la gravetat dels símptomes, els trastorns coexistents, l'experiència del tractament previ, la col·laboració de l'entorn familiar, el tipus de feina realitzada i les preferències personals.[83] Les opcions poden incloure farmacoteràpia, psicoteràpia, exercici,[84] injeccions de toxina botulínica,[85] teràpia electroconvulsiva (TEC), estimulació magnètica transcranial repetitiva[86] teràpia amb llum[87] o teràpia assistida amb animals domèstics.[88] Hi ha proves que l'atenció col·laborativa d'un equip de professionals de la salut produeix millors resultats que l'atenció rutinària d'un sol metge.[89]

Les opcions de tractament són molt més limitades als països en desenvolupament, on l'accés al personal de salut mental, medicaments i psicoteràpia sovint és difícil.[90] El desenvolupament de serveis de salut mental és mínim a molts països; la depressió es veu com un fenomen del món desenvolupat malgrat proves contràries, i no com una condició en potència inherentment mortal.[91] No hi ha proves suficients per determinar l'eficàcia de la teràpia psicològica versus la mèdica en nens.[92]

Tractament de la depressió en adolescents

[modifica]

Erving Goffman és un sociòleg, antropòleg i escriptor que per aquest assaig es va centrar a estudiar com es viu el tractament en un centre intern de persones amb malalties de salut mental. Ell estudia el món social dels hospitalitzats mitjançant l'endinsament en aquest àmbit en primera persona. La tesi principal del seu llibre ''Internados'' és que els interns dins dels centres d'atenció a la salut mental o altres institucions, generen una vida interna i pròpia que, si s'analitza des d'una perspectiva propera, resulta significativa, raonable i normal. Una institució total, segons el sociòleg, és un lloc on els seus membres viuen focalitzats en el que passa dins d'aquesta. Ell conclou que els psiquiàtrics no compleixen la seva funció perquè el seu internament és un mètode de desajust, no d'ajust. No obstant això, existeix una gran varietat de tractaments de la depressió que no inclouen aquest intertament, que sol és necessari en casos molt avançats.[93]

Segons la Universitat de Navarra, el tractament per a la depressió en adolescents és la combinació equilibrada de psicoeducació cap als pares, psicoteràpia i medicació.

1. Tractaments amb medicació:

L'hormona de la serotonina (ISRS) i la seva recaptació s'inhibeixen mitjançant els antidepressius. Els antidepressius són medicaments variats que actuen en el cervell creuant la barrera hematoencefàlica (BHE), cosa que significa que passen de la sang al cervell i treballar sobre les cèl·lules nervioses. La barrera hematoencefàlica actua com a sistema de protecció contra les substàncies que el cervell no reconeix. Aquests medicaments, quan estan a l'encèfal, s'adhereixen als receptors neuronals i treballen amb les membranes d'aquestes cèl·lules per desencadenar un efecte antidepressiu. Estadísticament, aquests fàrmacs alleugen els símptomes de la depressió major o la distímia entre d'altres.[94]

Alguns exemples són:[95]

  • Anhedonia (incapacitat de sentir plaer).
  • Abulia (falta de motivació).
  • Pensaments suïcides.
  • Tendència al plor.
  • Pensament circular.

Tot i que aquests fàrmacs poden proporcionar ajuda, també sotmeten als pacients a possibles efectes secundaris. En aquest cas, és important consultar al metge. Malgrat això, no creen addicció ni canvis en la personalitat de l’adolescent.

2. Tractament psicoterapèutic a l’afectat i la seva família:[96]

És valuós que aquest tractament es realitzi perquè en molts casos els pares assumeixen la culpa de la patologia dels seus fills adolescents. Cal modificar aquesta visió mitjançant la teràpia i ajudar l'afectat a canviar la seva percepció negativa a una més realista. Aquesta psicoteràpia ajuda, entre altres aspectes, a, per exemple:

  • Millorar l'autoestima.
  • Tolerar millor la frustració.
  • Augmentar la capacitat de gaudir en activitats lúdiques.
  • Establir bones relacions amb iguals.
  • Guanyar autonomia.

D'altra banda, la TCC (Teràpia cognitiva-conductual) analitza i reconeix les emocions i com aquestes afecten el comportament i tracta la gestió emocional envers els problemes.

La psicoeducació és fonamental a l'hora de fer aquest procés. Aquesta pràctica consisteix en un conjunt de mesures per conscienciar el pacient i la família del que és la malaltia, que la coneguin i que sàpiguen els seus símptomes i efectes.

Per al tractament, cal educar als centres escolars, professors i persones properes per tal de detectar-la i poder brindar ajuda als adolescents amb depressió.[1] [97]

Mites de la depressió

[modifica]

La depressió ve envoltada per centenars de dades alarmants i titulars que ens informen de la magnitud de la malaltia i de la seva importància. Aquesta afecta aproximadament a dos milions de persones a Espanya. Malauradament, la desinformació i la ignorància cap a aquesta patologia fa néixer una sèrie de creences socials falses que en limiten l'acceptació i la integració.[98]

El diari El Mundo publica un article anomenat “No, la depresión no es solo tristeza” en què Ana González Pinto,[99] la presidenta de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, fa referència a cinc d'aquestes populars sentències envers la depressió:

1- La depressió no és real, tan sols és tristesa: D’una banda, la tristesa és un sentiment passatger que es viu en un moment determinat per culpa de una vivència negativa i que provoca ànim baix; d'altra banda, la depressió és un trastorn mental que necessita tractament en el qual intervenen determinants biològics, psicosocials i personals.[100]

2- La depressió es cura sola: La depressió, tal com moltes altres malalties de caràcter psíquic o físic, necessita un tractament i un seguiment per poder-la curar sigui mitjançant fàrmacs, teràpies psicològiques o un internament en un centre especialitzat. Es requereix una ajuda professional.[101]

3- El principal causant de la depressió és una experiència dolenta: Tot i que fets traumàtics poden ser un motiu de depressió, intervenen molts altres factors que causen la patologia com ara les addiccions, els fàrmacs o els problemes genètics o hormonals. A més a més, és clau ressaltar que els pacients, en la majoria dels casos, no posseeixen un únic causant concret.[102]

4- Superar la malaltia és qüestió de fortalesa: La depressió major no està relacionada amb el caràcter de l'individu, com tampoc no es relaciona amb el sexe, amb el nivell social o amb l’econòmic. Així i tot, cal esmentar que existeixen tendències a la patologia. (Per exemple, estadísticament, les dones pateixen més depressió que els homes.)

5- Els nens no pateixen la malaltia: Aquest mite genera, a banda d'una exclusió social, un impediment per al tractament en els infants. L'OMS indica que el 3% de la població infantil pateix depressió. En nens i adolescents, per la poca informació, l'afecció resulta més difícil de detectar, però aquest fet no significa que no la pateixin, sinó tot el contrari.[103]

En addicció, existeixen molts més mites que afecten la visió social de la malaltia. La Societat Mexicana de Salut Pública[104] en recull alguns:

Creure que la depressió es pot curar amb pensament positiu, diu aquesta organització, és incoherent perquè l'origen està en el cervell, és a dir, té components físics tal com la diabetis, per exemple. Normalment, es creu que les teràpies antidepressives són una pèrdua de temps i sovint obviem els coneixements i les bases de les quals disposen tots els professionals de la salut mental.

Breu història mèdica de la malaltia

[modifica]

Segons la teoria dels humors, un excés de bilis negra era la causa de la melancolia i la tristesa.[105] Per Emil Kraepelin algunes de les característiques més significatives de la depressió eren la por ansiosa als fracassos personals i les idees hipocondríaques.[106] Sigmund Freud opinava que la diferencia entre la depressió i la tristesa normal raïa simplement en la propensió de l'individu cap els sentiments de culpa exagerats.[107]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bains, N; Abdijadid, S «Major Depressive Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, NBK559078 (rev), 20-04-2021, pàg. 7. PMID: 32644504 [Consulta: 23 octubre 2021].
  2. ↑ Zaninotto, L; Souery, D ; Calati, R; Camardese, G; Janiri, L; Montgomery, S; Kasper, S; Zohar, J; et al «Dimensions of Delusions in Major Depression: Socio-demographic and Clinical Correlates in an Unipolar-Bipolar Sample» (en anglès). Clin Psychopharmacol Neurosci, 13, 1, 30-04-2015, pàg. 48-52. DOI: 10.9758/cpn.2015.13.1.48. PMC: 4423154. PMID: 25912537 [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. ↑ Pompili, M «Critical appraisal of major depression with suicidal ideation» (en anglès). Ann Gen Psychiatry, 18, 1, 31-05-2019, pàg. 1-5. DOI: 10.1186/s12991-019-0232-8. PMC: 6543655. PMID: 31164909 [Consulta: 23 octubre 2021].
  4. ↑ Ocampo, H; Febres-Ramos, RJ; Arestegui, S; Bravo, R; Cardenas, D «Cotard syndrome in recurrent depressive disorder: Case report» (PDF) (en anglès). Rev Fac Med Hum (Lima), 21, 4, 2021, pàg. 859-864. DOI: 10.25176/RFMH.v21i4.3303. ISSN: 2308-0531 [Consulta: 5 gener 2022].
  5. ↑ Sekhon, S; Gupta, V «Mood Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, NBK558911 (rev), 08-05-2022, pàg. 13. PMID: 32644337 [Consulta: 12 juny 2022].
  6. ↑ Pope Jr, HG; Spitzer, RL; Williams, JBW; Woodruff, R; Wynne, LC. «Affective disorders». A: American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (PDF) (en anglès). Third Edition, 1980, p. 205-224 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Patton, Lauren L. «Major Depressive Disorder». A: The ADA Practical Guide to Patients with Medical Conditions (en anglès). Second Ed. John Wiley & Sons, 2015 Ag 13, p. 339. ISBN 978-1-118-92928-5 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  8. ↑ PubChem «2-Aminoethyl dihydrogen phosphate» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, CID 1015 (rev), 17-06-2022, pàg. 37 [Consulta: 25 juny 2022].
  9. ↑ Kawamura, N; Shinoda, K; Sato, H; Sasaki, K; Suzuki, M; Yamaki, K; et al «Plasma metabolome analysis of patients with major depressive disorder» (PDF) (en anglès). Psychiatry Clin Neurosci, 72, 5, 2018 Maig, pàg. 349-361. DOI: 10.1111/pcn.12638. ISSN: 1440-1819. PMID: 29356314 [Consulta: 25 juny 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Kessler, RC; Bromet, EJ «The epidemiology of depression across cultures» (en anglès). Annu Rev Public Health, 34, 2013, pàg. 119–138. DOI: 10.1146/annurev-publhealth-031912-114409. PMC: 4100461. PMID: 23514317 [Consulta: 23 octubre 2021].
  11. ↑ Lye, MS; Tey, YY; Tor, YS; Shahabudin, AF; Ibrahim, N; Ling, KH; Stanslas, J; Loh, SP; et al «Predictors of recurrence of major depressive disorder» (en anglès). PLoS One, 15, 3, 19-03-2020, pàg. e0230363. DOI: 10.1371/journal.pone.0230363. PMC: 7082055. PMID: 32191745 [Consulta: 23 octubre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 National Institute of Mental Health. «Depression» (en anglès). Health Topics. National Institutes of Health, US Department of Health and Human Services, 2018; Feb (rev). [Consulta: 24 octubre 2020].
  13. ↑ Fournier, JC; DeRubeis, RJ; Hollon, SD; Dimidjian, S; Amsterdam, JD; et al «Antidepressant drug effects and depression severity: a patient-level meta-analysis» (en anglès). JAMA, 303, 1, 06-01-2010, pàg. 47–53. DOI: 10.1001/jama.2009.1943. PMC: 3712503. PMID: 20051569 [Consulta: 7 octubre 2021].
  14. ↑ Kirsch; I; Deacon, BJ; Huedo-Medina, TB; Scoboria, A; et al «Initial severity and antidepressant benefits: a meta-analysis of data submitted to the Food and Drug Administration» (en anglès). PLOS Medicine, 5, 2, 2008, pàg. e45. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050045. PMC: 2253608. PMID: 18303940 [Consulta: 23 octubre 2021].
  15. ↑ Stippl, A; Kirkgöze, FN; Bajbouj, M; Grimm, S «Differential Effects of Electroconvulsive Therapy in the Treatment of Major Depressive Disorder» (en anglès). Neuropsychobiology, 79, 6, 2020, pàg. 408-416. DOI: 10.1159/000505553. ISSN: 1423-0224. PMID: 32344410 [Consulta: 23 octubre 2021].
  16. ↑ Piñar Sancho, G; Suárez Brenes, G; De La Cruz Villalobos, N «Actualización sobre el trastorno depresivo mayor» (en castellà). Rev Méd Sinergia, 5, 12, 2020 Des, pàg. e610. DOI: 10.31434/rms.v5i12.610. ISSN: 2215-5279 [Consulta: 13 gener 2022].
  17. ↑ Marmorstein, NR «Associations between subtypes of major depressive episodes and substance use disorders» (en anglès). Psychiatry Res, 186, 2-3, 30-04-2011, pàg. 248-253. DOI: 10.1016/j.psychres.2010.10.003. PMC: 3056142. PMID: 21035193 [Consulta: 5 març 2022].
  18. ↑ Hammen, C «Risk Factors for Depression: An Autobiographical Review» (en anglès). Annu Rev Clin Psychol, 14, 07-05-2018, pàg. 1-28. DOI: 10.1146/annurev-clinpsy-050817-084811. ISSN: 1548-5951. PMID: 29328780 [Consulta: 13 gener 2022].
  19. ↑ GBD 2017 Disease and Injury Incidence and Prevalence Collaborators «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 354 diseases and injuries for 195 countries and territories, 1990–2017: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2017» (en anglès). Lancet, 392, 10159, 10-11-2018, pàg. 1789–1858. DOI: 10.1016/S0140-6736(18)32279-7. PMC: 6227754. PMID: 30496104 [Consulta: 23 octubre 2021].
  20. ↑ Global Burden of Disease Study 2013 Collaborators «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 301 acute and chronic diseases and injuries in 188 countries, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013» (en anglès). Lancet, 386, 9995, 22-08-2015, pàg. 743-800. DOI: 10.1016/S0140-6736(15)60692-4. PMC: 4561509. PMID: 26063472 [Consulta: 23 octubre 2021].
  21. ↑ Fu, XL; Qian, Y; Jin, XH; Yu, HR; Wu, H; Du, L; et al «Suicide rates among people with serious mental illness: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Psychol Med, 06-05-2021, pàg. 1-11. DOI: 10.1017/S0033291721001549. ISSN: 1469-8978. PMID: 33952359 [Consulta: 9 desembre 2021].
  22. ↑ Bremner, JD; Vythilingam, M; Ng, CK; Vermetten, C; Nazeer, A; Oren, DA; et al «Regional Brain Metabolic Correlates of α-Methylparatyrosine–Induced Depressive Symptoms: Implications for the Neural Circuitry of Depression» (en anglès). JAMA, 289, 23, 18-06-2003, pàg. 3125-3134. DOI: 10.1001/jama.289.23.3125. PMC: 3233764. PMID: 12813118 [Consulta: 7 octubre 2021].
  23. ↑ Savitz, JB; Drevets, WC «Imaging phenotypes of major depressive disorder: genetic correlates» (en anglès). Neuroscience, 164, 1, 24-11-2009, pàg. 300-330. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2009.03.082. PMC: 2760612. PMID: 19358877 [Consulta: 23 octubre 2021].
  24. ↑ Barch, DM; Tillman, R; Kelly, D; Whalen, D; et al «Hippocampal volume and depression among young children» (en anglès). Psychiatry Res Neuroimaging, 288, 30-06-2019, pàg. 21-28. DOI: 10.1016/j.pscychresns.2019.04.012. PMC: 6550342. PMID: 31071541 [Consulta: 5 juny 2022].
  25. ↑ Filatova, EV; Shadrina, MI; Slominsky, PA «Major Depression: One Brain, One Disease, One Set of Intertwined Processes» (en anglès). Cells, 10, 6, 21-05-2021, pàg. 1283. DOI: 10.3390/cells10061283. PMC: 8224372. PMID: 34064233 [Consulta: 24 octubre 2021].
  26. ↑ Hodgson, K; McGuffin, P «The genetic basis of depression» (en anglès). Curr Top Behav Neurosci, 14, 2012, pàg. 81-99. DOI: 10.1007/7854_2012_225. ISSN: 1866-3370. PMID: 22918611 [Consulta: 8 octubre 2021].
  27. ↑ Flint, J; Kendler, KS «The genetics of major depression» (en anglès). Neuron, 81, 3, 05-02-2014, pàg. 484-503. DOI: 10.1016/j.neuron.2014.01.027. PMC: 3919201. PMID: 24507187 [Consulta: 23 octubre 2021].
  28. ↑ Sullivan, PF; Neale, MC; Kendler, KS «Genetic epidemiology of major depression: review and meta-analysis» (en anglès). Am J Psychiatry, 157, 10, 2000, pàg. 1552-1562. DOI: 10.1176/appi.ajp.157.10.1552. ISSN: 1535-7228. PMID: 11007705 [Consulta: 21 abril 2022].
  29. ↑ Davies, MN; Krause, L; Bell, JT; Gao, F; et al «Hypermethylation in the ZBTB20 gene is associated with major depressive disorder» (en anglès). Genome Biol, 15, 4, 02-04-2014, pàg. R56. DOI: 10.1186/gb-2014-15-4-r56. PMC: 4072999. PMID: 24694013 [Consulta: 8 maig 2022].
  30. ↑ Xiao, X; Zheng, F; Chang, H; Ma, Y; et al «The Gene Encoding Protocadherin 9 (PCDH9), a Novel Risk Factor for Major Depressive Disorder» (en anglès). Neuropsychopharmacology, 43, 5, 2018, pàg. 1128-1137. DOI: 10.1038/npp.2017.241. PMC: 5854803. PMID: 28990594 [Consulta: 8 maig 2022].
  31. ↑ Lam, D; Ancelin, ML; Ritchie, K; Freak-Poli, R; et al «Genotype-dependent associations between serotonin transporter gene (SLC6A4) DNA methylation and late-life depression» (en anglès). BMC Psychiatry, 18, 1, 04-09-2018, pàg. 282. DOI: 10.1186/s12888-018-1850-4. PMC: 6122720. PMID: 30180828 [Consulta: 5 juny 2022].
  32. ↑ Shadrina, M; Bondarenko, EA; Slominsky, PA «Genetics Factors in Major Depression Disease» (en anglès). Front Psychiatry, 9, 23-07-2018, pàg. 334. DOI: 10.3389/fpsyt.2018.00334. PMC: 6065213. PMID: 30083112 [Consulta: 21 abril 2022].
  33. ↑ Nutt, DJ «Relationship of neurotransmitters to the symptoms of major depressive disorder» (PDF) (en anglès). J Clin Psychiatry, 69, Supl E1, 2008, pàg. 4-7. ISSN: 1555-2101. PMID: 18494537 [Consulta: 24 octubre 2021].
  34. ↑ Belmaker, RH; Agam, G «Major depressive disorder». N Engl J Med, 358, 1, 2008, pàg. 55-68. DOI: 10.1056/NEJMra073096. PMID: 18172175.
  35. ↑ Myung, W; Lim, SW; Kim, J; Lee, Y; Song, J; et al «Serotonin Transporter Gene Polymorphisms and Chronic Illness of Depression» (en anglès). J Korean Med Sci, 25, 12, 2010 Des, pàg. 1824-1827. DOI: 10.3346/jkms.2010.25.12.1824. PMC: 2995243. PMID: 21165304 [Consulta: 7 març 2022].
  36. ↑ Lazary, J «Serotonin transporter gene and negative life change events are associated with depressive phenotype» (PDF) (en anglès). Neuropsychopharmacol Hung, 12, 2, 2010 Jun, pàg. 347-354. ISSN: 1419-8711. PMID: 20606244 [Consulta: 7 març 2022].
  37. ↑ Young, EA; Lopez, JF; Murphy-Weinberg, V; Watson, SJ; Akil, H «Hormonal evidence for altered responsiveness to social stress in major depression» (en anglès). Neuropsychopharmacology, 23, 4, 01-10-2000, pàg. 411-418. DOI: 10.1016/S0893-133X(00)00129-9. ISSN: 1740-634X. PMID: 10989268 [Consulta: 29 octubre 2021].
  38. ↑ Kupferberg, A; Bicks, L; Hasler, G «Social functioning in major depressive disorder» (en anglès). Neurosci Biobehav Rev, 69, 2016, pàg. 313-332. DOI: 10.1016/j.neubiorev.2016.07.002. ISSN: 1873-7528. PMID: 27395342 [Consulta: 29 octubre 2021].
  39. ↑ Amr, MM; Halim, ZS; Moussa, SS «Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators» (PDF) (en anglès). Environ Res, 73, 1-2, 1997, pàg. 193-199. DOI: 10.1006/enrs.1997.3744. ISSN: 1096-0953. PMID: 9311547 [Consulta: 24 octubre 2021].
  40. ↑ Beseler, CL; Stallones, L; Hoppin, JA; Alavanja, MCR; Blair, A; Keefe, T; Kamel, F «Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study» (en anglès). Environmental Health Perspectives, 116, 12, 2008, pàg. 1713-1719. DOI: 10.1289/ehp.11091. PMC: 2599768. PMID: 19079725 [Consulta: 24 octubre 2021].
  41. ↑ Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, de Rezende Chrisman J, Abreu-Villaca, Y «Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil» (en anglès). J Toxicol Environ Health A, 73, 13-14, 2010, pàg. 866-877. DOI: 10.1080/15287391003744781. ISSN: 1528-7394. PMID: 20563920 [Consulta: 7 octubre 2021].
  42. ↑ Freire, C; Koifman, S «Pesticides, depression and suicide: a systematic review of the epidemiological evidence» (PDF) (en anglès). Int J Hyg Environ Health, 216, 4, 2013, pàg. 445–460. DOI: 10.1016/j.ijheh.2012.12.003. ISSN: 1618-131X. PMID: 23422404 [Consulta: 7 octubre 2021].
  43. ↑ Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E «Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study» (PDF) (en anglès). Forensic Sci Int, 79, 1, 17-05-1996, pàg. 53-63. DOI: 10.1016/0379-0738(96)01895-6. ISSN: 1872-6283. PMID: 8635774 [Consulta: 7 octubre 2021].
  44. ↑ Pradhan, SN; Sharma, SC; Shrestha, MR; Shrestha, R «A study of depression among patients of substance use disorder» (en anglès). JKMC, 1, 2, 2013, pàg. 96–99. DOI: 10.3126/jkmc.v1i2.8145. ISSN: 2091-1785 [Consulta: 15 novembre 2021].
  45. ↑ Zis, P; Daskalaki, A; Bountouni, I; Sykioti, P; Varrassi, G; Paladini, A «Depression and chronic pain in the elderly: links and management challenges» (en anglès). Clinical Interventions in Aging, 12, 21-04-2017, pàg. 709-720. DOI: 10.2147/CIA.S113576. PMC: 5407450. PMID: 28461745 [Consulta: 1r desembre 2021].
  46. ↑ Pinheiro Campos, AC; Antunes, GF; Matsumoto, M; Lima Pagano, R; Chacon Ruiz Martinez, R «Neuroinflammation, Pain and Depression: An Overview of the Main Findings» (en anglès). Front Psychol, 11, 31-07-2020, pàg. 1825. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.01825. PMC: 7412934. PMID: 32849076 [Consulta: 1r desembre 2021].
  47. ↑ Katon, WJ «Epidemiology and treatment of depression in patients with chronic medical illness» (en anglès). Dialogues Clin Neurosci, 13, 1, 2011, pàg. 7-23. DOI: 10.31887/DCNS.2011.13.1/wkaton. PMC: 3181964. PMID: 21485743 [Consulta: 15 novembre 2021].
  48. ↑ García-Alba, C «Anorexia and Depression: Depressive Comorbidity in Anorexic Adolescents» (PDF) (en anglès). Span J Psychol, 7, 1, 2004 Maig, pàg. 40-52. DOI: 10.1017/s113874160000473x. ISSN: 1138-7416. PMID: 15139247 [Consulta: 5 gener 2022].
  49. ↑ Vilhelmsson, A «The devil in the details: public health and depression» (en anglès). Frontiers in Public Health, 2, 14-10-2014, pàg. 192. DOI: 10.3389/fpubh.2014.00192. PMC: 4196509. PMID: 25353013 [Consulta: 16 octubre 2021].
  50. ↑ Olsen, LR; Jensen, DV; Noerholm, V; Martiny, K; Bech, P «The internal and external validity of the Major Depression Inventory in measuring severity of depressive states» (PDF) (en anglès). Psychol Med, 33, 2, 2003, pàg. 351-356. DOI: 10.1017/s0033291702006724. ISSN: 1469-8978. PMID: 12622314 [Consulta: 10 desembre 2021].
  51. ↑ Smith, N «Goldberg Anxiety and Depression Inventory» (PDF) (en anglès). Australian Longitudinal Study on Women's Health, Australian Government Department of Health, GADS-019, 11-02-2004, pàg. 18 [Consulta: 12 juny 2022].
  52. ↑ Wang, YP; Gorenstein, C «Assessment of depression in medical patients: a systematic review of the utility of the Beck Depression Inventory-II» (en anglès). Clinics [Sao Paulo], 68, 9, 2013, pàg. 1274-1287. DOI: 10.6061/clinics/2013(09)15. PMC: 3782729. PMID: 24141845 [Consulta: 28 desembre 2021].
  53. ↑ Marsh, L «Depression and Parkinson's disease: current knowledge» (en anglès). Current Neurology and Neuroscience Reports, 13, 12, 2013, pàg. 409. DOI: 10.1007/s11910-013-0409-5. PMC: 4878671. PMID: 24190780 [Consulta: 24 octubre 2021].
  54. ↑ Na, IS; Nguyen, K; Potenzi, B; Cheah, M «Now you C me: a case of scurvy presenting as depression and anaemia» (en anglès). BMJ Case Rep, 13, 3, 04-03-2020, pàg. e233645. DOI: 10.1136/bcr-2019-233645. PMC: 7059414. PMID: 32139451 [Consulta: 27 març 2022].
  55. ↑ Cocksedge, KA; Flynn, A «Wernicke–Korsakoff syndrome in a patient with self-neglect associated with severe depression» (en anglès). JRSM Open, 5, 2, 03-02-2014. DOI: 10.1177/2042533313518915. PMC: 4012653. PMID: 25057374 [Consulta: 27 març 2022].
  56. ↑ Park, M; Reynolds 3rd, CF «Depression among older adults with diabetes mellitus» (en anglès). Clin Geriatr Med, 31, 1, 2015, pàg. 117-137. DOI: 10.1016/j.cger.2014.08.022. PMC: 4254540. PMID: 25453305 [Consulta: 15 novembre 2021].
  57. ↑ Constant, EL; Adam, S; Seron, X; Bruyer, R; Seghers, A; Daumerie, C «Hypothyroidism and Major Depression: A Common Executive Dysfunction?» (en anglès). J Clin Exp Neuropsychol, 28, 5, 2006, pàg. 790-807. DOI: 10.1080/13803390591000990. ISSN: 1380-3395. PMID: 16723325 [Consulta: 24 octubre 2021].
  58. ↑ Ferreira, LP; Pinheiro, CF; Fernandes, NA; Ferreira, CN «When Depression Hides a Brain Tumor: A Case of Glioblastoma» (en anglès). Prim Care Companion CNS Disord, 21, 6, 14-11-2019, pàg. 19l02455. DOI: 10.4088/PCC.19l02455. ISSN: 2155-7780. PMID: 31730304 [Consulta: 24 octubre 2021].
  59. ↑ Gupta, R; Mirza, T; Majeed, MH; Seemüller, F; Moeller, H-J «Survival of Melancholia: a Retrospective Study of Patients with Depressive Disorders» (en anglès). East Asian Arch Psychiatry, 30, 2, 2020, pp:39-43. DOI: 10.12809/eaap1884. ISSN: 2224-7041. PMID: 32611825 [Consulta: 8 octubre 2021].
  60. ↑ Englebert, J; Stanghellini, G «Typus melancholicus et mélancolie: synthèse théorique à partir d'un cas clinique» (PDF) (en francès). Encéphale, 42, 1, 2016, pàg. 105-111. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2021. DOI: 10.1016/j.encep.2015.11.001. ISSN: 0013-7006. PMID: 26796555 [Consulta: 21 desembre 2021].
  61. ↑ Hyett, MP; Perry, A; Breakspear, M; Wen, W; Parker, GB «White matter alterations in the internal capsule and psychomotor impairment in melancholic depression» (en anglès). PLoS One, 13, 4, 19-04-2018, pàg. e0195672. DOI: 10.1371/journal.pone.0195672. PMC: 5908181. PMID: 29672517 [Consulta: 9 novembre 2021].
  62. ↑ Singh, T; Williams, K «Atypical Depression» (en anglès). Psychiatry [Edgmont], 3, 4, 2006, pàg. 33-39. ISSN: 1550-5952. PMC: 2990566. PMID: 21103169 [Consulta: 9 novembre 2021].
  63. ↑ Łojko, D; Rybakowski, JK «Atypical depression: current perspectives» (en anglès). Neuropsychiatr Dis Treat, 13, 20-09-2017, pàg. 2447-2456. DOI: 10.2147/NDT.S147317. PMC: 5614762. PMID: 29033570 [Consulta: 29 octubre 2021].
  64. ↑ Jhawer, H; Sidhu, M; Patel, RS «Missed Diagnosis of Major Depressive Disorder with Catatonia Features» (en anglès). Brain Sci, 9, 2, 02-02-2019, pàg. 31. DOI: 10.3390/brainsci9020031. PMC: 6406932. PMID: 30717321 [Consulta: 4 novembre 2021].
  65. ↑ Ojimba, C; Isidahome, EE; Odenigbo, N; Olayinka, O «Catatonia in major depressive disorder: diagnostic dilemma. A case report» (PDF) (en anglès). Journal of Psychology and Clinical Psychiatry, 10, 5, 2019, pàg. 187‒189. ISSN: 2373-6445 [Consulta: 8 octubre 2021].
  66. ↑ de Jaime Ruiz, P; García-Fogeda Romero, JL; Gutiérrez-Rojas, L «Catatonia and Mutism: Neurotic, Psychotic, or Organic Disorder?» (en anglès). Case Rep Psychiatry, 28-10-2021, pàg. 5936673. DOI: 10.1155/2021/5936673. PMC: 8568555. PMID: 34745679 [Consulta: 17 març 2022].
  67. ↑ Milanlioglu, A; Ozdemir, PG; Cilingir, V; Ozdemir, O «Catatonic depression as the presenting manifestation of Creutzfeldt-Jakob disease» (en anglès). J Neurosci Rural Pract, 6, 1, 2015, pàg. 122. DOI: 10.4103/0976-3147.143220. PMC: 4244773. PMID: 25552870 [Consulta: 15 novembre 2021].
  68. ↑ Franssen, A; Sienaert, P «Temporal glioblastoma presenting as catatonia» (en anglès). BMJ Case Rep, 12, 3, 04-03-2019, pàg. e224017. DOI: 10.1136/bcr-2017-224017. PMC: 6424181. PMID: 30837231 [Consulta: 17 març 2022].
  69. ↑ DrugBank «Mirtazapine» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, DB00370 (rev), 16-05-2022, pàg. 15 [Consulta: 22 maig 2022].
  70. ↑ Patel, RS; Veluri, N; Verma, G «Mirtazapine Creating “Miracles” in Psychotic Depression With Catatonia» (en anglès). Cureus, 12, 8, 19-08-2020, pàg. e9863. DOI: 10.7759/cureus.9863. PMC: 7500729. PMID: 32963904 [Consulta: 22 maig 2022].
  71. ↑ Mughal, S; Azhar, Y; Siddiqui, W «Postpartum Depression» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, NBK519070 (rev), 02-07-2021, pàg. 8. PMID: 30085612 [Consulta: 24 octubre 2021].
  72. ↑ Pearlstein, T; Howard, M; Salisbury, A; Zlotnick, C «Postpartum depression» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 200, 4, 2009, pàg. 357-364. DOI: 10.1016/j.ajog.2008.11.033. PMC: 3918890. PMID: 19318144 [Consulta: 21 novembre 2021].
  73. ↑ Kammerer, M; Taylor, A; Glover, V «The HPA axis and perinatal depression: a hypothesis» (PDF) (en anglès). Arch Womens Ment Health, 9, 4, 2006, pàg. 187-196. Arxivat de l'original el 3 novembre 2023. DOI: 10.1007/s00737-006-0131-2. ISSN: 1434-1816. PMID: 16708167 [Consulta: 1r octubre 2024].
  74. ↑ Payne, JL; Maguire, J «Pathophysiological Mechanisms Implicated in Postpartum Depression» (en anglès). Front Neuroendocrinol, 52, 2019, pàg. 165-180. DOI: 10.1016/j.yfrne.2018.12.001. PMC: 6370514. PMID: 30552910 [Consulta: 16 octubre 2021].
  75. ↑ Hirst, KP; Moutier, CY «Postpartum major depression» (en anglès). Am Fam Physician, 82, 8, 15-10-2010, pàg. 926-933. ISSN: 1532-0650. PMID: 20949886 [Consulta: 23 octubre 2021].
  76. ↑ Kurlansik, SL; Ibay, AD «Seasonal affective disorder» (PDF) (en anglès). Am Fam Physician, 86, 11, 01-12-2012, pàg. 1037-1041. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2021. ISSN: 1532-0650. PMID: 23198671 [Consulta: 16 octubre 2021].
  77. ↑ Meesters, Y; Gordijn, MCM «Seasonal affective disorder, winter type: current insights and treatment options» (en anglès). Psychology Research and Behavior Management, 9, 30-11-2016, pàg. 317-327. DOI: 10.2147/PRBM.S114906. PMC: 5138072. PMID: 27942239 [Consulta: 4 novembre 2021].
  78. ↑ Nussbaumer-Streit, B; Forneris, CA; Morgan, LC; Van Noord, MG; Gaynes, BN; Greenblatt, A; Wipplinger, J; Lux, LJ; et al «Light therapy for preventing seasonal affective disorder» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 3, 3, 18-03-2019, pàg. CD011269. DOI: 10.1002/14651858.CD011269.pub3. PMC: 6422319. PMID: 30883670 [Consulta: 4 novembre 2021].
  79. ↑ United Kingdom National Institute for Health and Care Excellence. «Depression» (en anglès). Mental health and behavioural conditions, 2014; Abr (rev). Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2021. [Consulta: 24 octubre 2021].
  80. ↑ Thour, A; Marwaha, R «Amitriptyline» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, NBK537225 (rev), 07-02-2022, pàg. 7. PMID: 30725910 [Consulta: 17 març 2022].
  81. ↑ Anttila, SA; Leinonen, EV «A review of the pharmacological and clinical profile of mirtazapine» (en anglès). CNS Drug Rev, 7, 3, 2001, pàg. 249-264. DOI: 10.1111/j.1527-3458.2001.tb00198.x. PMC: 6494141. PMID: 11607047 [Consulta: 15 gener 2022].
  82. ↑ Tascón Cervera, JJ; Cárdenes Moreno, C; Herrera Muñoz, M; Dorta González, JF; González Enríquez, G; et al «Depresión y mirtazapina en el anciano. Beneficios de algunos de sus efectos secundarios» (en castellà). NPunto, 4, 41, 2021, pàg. 125-127. ISSN: 2603-9680 [Consulta: 15 gener 2022].
  83. ↑ Gelenberg, AJ; Freeman, MP; Markowitz, JC; Rosenbaum, JF; Thase, ME; et al (Work Group on Major Depressive Disorder). Practice Guideline for the Treatment of Patients With Major Depressive Disorder (PDF) (en anglès). Third Ed. American Psychiatric Association, 2010, p. 1-152 [Consulta: 5 març 2022]. 
  84. ↑ Belvederi Murri, M; Ekkekakis, P; Magagnoli, M; Zampogna, D; Cattedra, S; Capobianco, L; Serafini, G; Calcagno, P; et al «Physical Exercise in Major Depression: Reducing the Mortality Gap While Improving Clinical Outcomes» (en anglès). Front Psychiatry, 9, 10-01-2019, pàg. 762. DOI: 10.3389/fpsyt.2018.00762. PMC: 6335323. PMID: 30687141 [Consulta: 14 abril 2022].
  85. ↑ Wollmer, MA; Magid, M; Kruger, THC; Finzi, E «Treatment of Depression with Botulinum Toxin» (en anglès). Toxins [Basel], 14, 6, 31-05-2022, pàg. 383. DOI: 10.3390/toxins14060383. PMC: 9231293. PMID: 35737044 [Consulta: 4 juliol 2022].
  86. ↑ Lambrinos, A; Higgins, C; Tu, HA; Gajic, O; Wells, D «Repetitive Transcranial Magnetic Stimulation for People With Treatment-Resistant Depression: A Health Technology Assessment» (en anglès). Ontario Health Technology Assessment Series, 21, 4, 06-05-2021, pàg. 1-232. ISSN: 1915-7398. PMC: 8129638. PMID: 34055112 [Consulta: 23 novembre 2021].
  87. ↑ Perera, S; Eisen, R; Bhatt, M; Bhatnagar, N; de Souza, R; Thabane, L; Samaan, Z «Light therapy for non-seasonal depression: systematic review and meta-analysis» (en anglès). British Journal of Psychiatry Open, 2, 2, 04-03-2016, pàg. 116-126. DOI: 10.1192/bjpo.bp.115.001610. PMC: 4998929. PMID: 27703764 [Consulta: 23 novembre 2021].
  88. ↑ Pedersen, I «Farm animal-assisted interventions in clinical depression -Tesi doctoral-» (PDF) (en anglès). Department of Animal and Aquacultural Sciences, Norwegian University of Life Sciences, 25, 2011, pàg. 166. ISSN: 1503-1667 [Consulta: 14 abril 2022].
  89. ↑ Archer, J; Bower, P; Gilbody, S; Lovell, K; Richards, D; Gask, L; Dickens, C; Coventry, P «Collaborative care for depression and anxiety problems» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 10, 17-10-2012, pàg. CD006525. DOI: 10.1002/14651858.CD006525.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 23076925 [Consulta: 24 octubre 2021].
  90. ↑ Minas, H. «Depression in the Developing World». A: Foster H, Herring J. Depression: Law and Ethics (PDF) (en anglès). Oxford University Press, 2017 Ag 25, p. 186-198. ISBN 9780192522139 [Consulta: 28 desembre 2021]. 
  91. ↑ Patel, V; Araya, R; Bolton, P «Treating depression in the developing world» (en anglès). Trop Med Int Health, 9, 5, 2004, pàg. 539–541. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2004.01243.x. ISSN: 1365-3156. PMID: 15117296 [Consulta: 24 octubre 2021].
  92. ↑ Cox, GR; Callahan, P; Churchill, R; Hunot, V; Merry, SN; Parker, AG; Hetrick, SE «Psychological therapies versus antidepressant medication, alone and in combination for depression in children and adolescents» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 11, 30-11-2014, pàg. CD008324. DOI: 10.1002/14651858.CD008324.pub3. ISSN: 1469-493X. PMID: 25433518 [Consulta: 24 octubre 2021].
  93. ↑ Goffman, Erving. Internados (PDF) (en castellà). 
  94. ↑ Janneth. «La Barrera Hematoencefálica (BHE), características y función» (en castellà), 24-12-2016. [Consulta: 14 desembre 2022].
  95. ↑ Laura Palomares. «¿Qué son los fármacos antidepresivos y para qué sirven?» (en castellà). Avance Psicólogos, 28-10-2019. [Consulta: 14 desembre 2022].
  96. ↑ Lewinsohn, Peter M. Tratamientos psicosociales para la depresión en adolescentes (PDF) (tesi) (en castellà). 
  97. ↑ «Depresión en adolescentes - Síntomas y causas» (en castellà). Mayo Clinic. [Consulta: 14 desembre 2022].
  98. ↑ «El día que descubrimos lo que hay detrás de la depresión gracias a Salvados: así fueron los duros testimonios de sus protagonistas» (en castellà), 15-02-2019. [Consulta: 14 desembre 2022].
  99. ↑ «Ana María González-Pinto, experta en salud mental: "Los cambios hormonales pueden causar depresión"» (en castellà), 27-06-2022. [Consulta: 14 desembre 2022].
  100. ↑ «No, la depresión no es solo tristeza: cinco mitos sobre este trastorno mental» (en castellà), 05-10-2020. [Consulta: 14 desembre 2022].
  101. ↑ «Los 5 mitos más comunes sobre la depresión» (en castellà), 03-08-2015. [Consulta: 14 desembre 2022].
  102. ↑ «Los 11 mitos más extendidos sobre la depresión» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
  103. ↑ «La depresión infantil: tratamiento y síntomas. Clínica Universidad de Navarra». [Consulta: 14 desembre 2022].
  104. ↑ «Sociedad Mexicana de Salud Pública». [Consulta: 14 desembre 2022].
  105. ↑ Núñez Florencio, R «Sobre la bilis negra o mal de Saturno» (PDF) (en castellà). Ars medica, 7, 2, 2008, pàg. 174-189. ISSN: 1579-8607 [Consulta: 18 juny 2022].
  106. ↑ Bourin, M «History of depression through the ages» (PDF) (en anglès). Arch Depress Anxiety, 6, 1, 2020, pàg. 10-18. DOI: 10.17352/2455-5460.000045. ISSN: 2455-5460 [Consulta: 31 maig 2022].
  107. ↑ Desmet, M «Some Preliminary Notes on an Empirical Test of Freud's Theory on Depression» (en anglès). Front Psychol, 4, 07-05-2013, pàg. 158. DOI: 10.3389/fpsyg.2013.00158. PMC: 3646245. PMID: 23675357 [Consulta: 31 maig 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Depressió_major&oldid=34067801»